BORNEO. A la recerca de Primats als Parcs Naturals de Sarawak.

La illa de Borneo és coneguda per ser un paradís natural de primer ordre. Situada al sudest asiàtic, la tercera illa més gran del món es reparteix entre els tres estats que dominen la illa. Al nord, Malàisia (amb les regions de Sabah, a l’est, i Sarawak, a l’oest); al sud, Indonèsia, amb el que els indonesis denominen Kalimantan. Entremig de Sabah i Sarawak hi ha el petit estat de Brunei .

Durant un viatge a Malàisia vam volar fins Kuching, la capital de Sarawak per tal de poder gaudir del Parc Nacional de Bako, famós per ser residència d’algunes colònies de monos nassuts, coneguts pel seu gran nas i després, per anar a Semengoh, un centre de rehabilitació de vida salvatge, on els orangutans en son protagonistes.


COM ARRIBAR.

Per tal d’arribar a Kuching, cal agafar un vol des de la capital de Malàisia, Kuala Lumpur. Els vols d’Air Asia són molt econòmics, i normalment, de fiar.

Kuching és una ciutat prou gran, amb tota mena de serveis. Es la base per fer diverses excursions per la zona oest de l’estat de Sarawak. Hi ha hotels per totes butxaques. Nosaltres vam estar durant tres nits al Limetree hotel,  ben situat, molt polit i amb un esmorzar excel.lent. Bona elecció.

Per arribar al Parc Nacional Bako hi ha dues opcions. O bé agafar un tour organitzat a qualsevol agència de Kuching (o als hotels) o bé utilitzar el transport públic. A prop del mercat de Kuching surten autobusos cada hora en direcció al Kampung Bako. Un cop a l’embarcader de Kampung Bako, cal agafar una barca de pescadors, que en uns vint minuts et porten fins el Parc Nacional, doncs només s’hi pot arribar en aquest transport. Els preus són per barca, de manera que val la pena compartir-la amb altres viatgers (fins a 5). Cal quedar-se amb el número de barquer i quedar a una hora per tal de que et vinguin a recollir. Tot està força organitzat, no té pèrdua.

Per arribar  a Centre de Rehabilitació de la Vida Salvatge de Semengoh també hi ha dues opcions. O bé apuntar-se a un dels tours organitzats des de Kuching o bé anar-hi per compte propi, en transport públic. Cal agafar un autobús de la Sarawak Transport Company que et deixa ben aprop. Per al pujar, val la pena dir-li al conductor on cal baixar-se de l’autobús, doncs el centre no és final de trajecte. En menys de 45 minuts s’hi arriba. Això si, cal tenir en compte que si el que es vol és veure els orangutans, cal anar-hi durant el moment on els cuidadors els deixen el menjar. En aquells moments, els orangutans deixen la tupida selva per acostar-se a les plataformes-menjadores i observar-los no és difícil. Això vol dir que cal ser-hi a les 9 del matí o a les 3 de la tarda.

PARC NACIONAL BAKO.

Després d’arribar al embarcader del Parc Nacional cal triar algun dels diversos senders que hi ha al Parc. Alguns són relativament curts, com el Telok Paku o el Telok Pandan Kecil, que en menys d’una hora et porten pel mig de la seva fins arribar a algunes platges. Altres, circulars, poden durant tot el matí i part de la tarda, com el sender Lintang, que té forma circular. En aquest cas, cal anar proveït de força aigua, doncs l’alta humitat i l’espessor de la selva passa factura. Encara hi ha senders més llargs, però que quedarien reservats a qui vulgui fer nit al Parc Nacional, en algunes de les cabanes que hi ha repartides.

Imatge

Família de Porcs Barbuts al PN Bako

Imatge

En Marc, mirant-se un Porc barbut

Imatge

Macaco

Imatge

Fent Trekking pel PN Bako

Però l’autèntic plaer del Par Nacional, més enllà del trekking pels senders és la recerca de fauna salvatge. Particularment, són tres tipus de primats els que podem trobar al parc: les mones nassudes,  el Langur argentat i  els macacus (aquests, omnipresents a tot Àsia).

El Langur argentat o Silver Leaf Monkey és arbori i es troba en selves de Borneo, Malàsia peninsular i Sumatra. Habita els boscs costers i zones de manglars. De fet nosaltres els vam trobar a una de les platges del Parc Nacional. Quan ja havíem dinar vam anar a donar una volta per la platja i vam trobar una colònia de langurs, de més de vint individus. Els podies tenir a poquíssims metres que no s’espantaven. El més curiós és que tot i que els adults tenen color platejat (d’aquí el nom), les cries tenen el pel ataronjat. Vam estar una bona estona gaudit dels langurs, fins que aquests es van cansar i van marxar platja enllà.

Imatge

Un Silver Leaf Monkey amb la seva cria

Imatge

Corredisses per la platja

Imatge

Silver Leaf Monkey

Imatge

Les cries del Silver Leaf Monkey, ataronjades

Però el que ha fet més famós el parc és per les seves colònies de mones nassudes, que és una espècie endèmica de Borneo.

Té la cara i el cos ros, però el que el fa més coneguts és la seva enorme nàpia, que en el cas dels mascles, por arribar a fer fins a 17 centímetres. Segons sembla, és precisament aquest atribut el que les fa sexualment atractius a les femelles, que no tenen en nas tan gran. El nas, també serveix de caixa de ressonància amplificadora dels seus crits. No és difícil trobar aquetes mones a dalt dels arbres, ja sigui durant els senders o prop del restaurant del parc.  La pèrdua del seu hàbitat, producte del desforestament progressiu que pateix Borneo fa que l’espècie estigui greument amenaçada. Es calcula que en total queden un 7000 individus a Borneo, del quals n’hi hauria uns 1000 a l’estat de Sarawak.

Imatge

Deixant passar la tarda

Imatge

Mascle de Prosbosis o Mona nasseruda

Imatge

Les femelles tenen el nas més petit

Imatge

Mona nasseruda

CENTRE DE VIDA SALVATGE DE SEMENGOH

El Semenhoh Wildlife Rehabilitation Centre és un centre que s’encarrega de rehabilitar Orangutans. Aquests primats, que actualment només es poden trobar en llibertat a Borneo i Sumatra, son dels més grans que hi ha al món. Són característics pel seu pel vermell i pels seus llargs braços. Poden arribar a una alçada de gairebé dos metres i els mascles poden fer fins a 120 quilos.

Els orangutans que trobem al Centre han estat confiscats a l’aduana o a propietaris que els havien aconseguit sense permís. Alguns son orfes. El que fan els orangutans és viure en semillibertat. És a dir, viuen en l’espessura de la serva on formen petites comunitats però saben que dues vegades al dia, els rangers els posaran menjar en una sèrie de plataformes disposades a tal efecte. La idea és que poc a poc els orangutans vagin assolint autonomia pròpia que els permeti  abandonar el santuari de vida salvatge i retornar lliurement a la selva. I segons sembla, aconsegueixen un alt percentatge d’èxits.  Els orangutans son uns primats que no fan grans llaços socials. Els mascles adults i adolescents solen viure sols i només les femelles mantenen un vincle amb les seves cries dependents. Això fa possible reintroduir-los a la seva amb un alt percentatge d’èxit.

Els orangutans són els més arborícoles dels grans simis, de manera que es passen gran part del dia a dalt dels arbres. Son reconeguts a més, per ser un dels primats més intel.ligents, capaços de fer eines senzilles.

Malauradament, la destrucció del seu hàbitat i el comerç de les cries per ser venudes com a mascotes, fa que aquest gran simi estigui en perill d’extinció.

Depenent de la època en que es visiti hi haurà més o menys orangutans. I dels que hi hagi, cal tenir sort de que alguns d’ells s’acostin a les plataformes d’alimentació. Nosaltres vam poder veure almenys 5 o 6 orangutans, entre ells, una femella amb la seva cria. Va ser un dels moment més màgics que vam tenir durant el viatge a Malàisia.

Imatge

Hora de dinar

Imatge

Cria d’orangutan

Imatge

Orangutan a Semergoh

Imatge

Orangutan fent temps

Imatge

Jugant

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: