MONESTIRS DE BUCOVINA. Una de les perles més desconegudes d’Europa.

Som a Cluj-Napoca, capital histórica de la regió de Transilvània, on portem uns dies descobrint castells encantats, esglésies fortificades i llegendes de comte Dràcula que no se sap ben bé si son o no certes.

Però aquesta nit marxem més al nord encara, cap a la regió de Bucovina, fronterera amb Ucraïna, on volem descubrir els monestirs de la zona, que formen part del Patrimoni de la Humanitat i que són un dels secrets més ben guardats d’Europa.

Recollim les maletes a l’hotel de Cluj on ens hem allotjat i ens presentem a l’estació més de mitja hora abans de que arribi el tren. Ja se sap: per si de cas,… Com tots els trens i tots els busos que hem agafat a Romania, aquest també és puntual i tot i que ens costa una mica trobar el compartiment que tenim assignat al final el trobem. Allà hi ha una romana, la Lorena, que se n’alegra de que entrem al seu compartiment. Diu que li fa por viatjar sola de nit. Curiosament té assignat exactament el mateix seient que nosaltres. This is Romania –ens contesta somrient-. De seguida ens dóna conversa. És d’aquesta mena de gent que es nota que de seguida fa amics. La sorpresa arriba quan en saber que som catalans fa un bot i comença a parlar espanyol amb una dicció perfecte. Diu que l’ha après a les telenoveles de la televisió romanesa! En fi, sigui o no veritat ens explica que té vint anys i de pas, la seva vida de cap a peus. Està molt interessada en què pensem els catalans dels romanesos i com els veiem.

Xerrant sense parar arribem a la mitja nit i li fem entendre que voldríem dormir una estona, de manera que provem d’acabar amb la conversa. Som quatre al compartiment de sis, de manera que no ens podem estirar i gairebé no dormim amb tota la nit. Només petites capbussejades ben curtes. Fa molta calor, el compartiment és incòmode, el tren fa força soroll i a més, ens fa por passar-nos d’estació, doncs el nostre tren arriba a Suceava a les 4.09 del matí. És a dir, una de les pitjors experiències en trens nocturns que mai haguem tingut. De fet és la primera vegada que no agafem llitera per aquest menester. Potser l’havíem d’haver agafat, com vam fer a Tailàndia, Xina o India, per exemple.

SUCEAVA I PATRAUTI

Arribem a l’estació de Suceava nord a les 4.15 del matí, exactament cinc minuts més tard de l’horari previst. Sembla que els país és pobre però la puntualitat extrema en tots els transports públics. Estem una mica baldats perquè hem dormit poc i malament. La Isa, més aviat gens.

Truquem a la Monica del High Class Hostel tal i com havíem quedat ahir per telèfon. No ens allotgem mai en albergs i Guest House, bàsicament per un tema de comoditat. Preferim una mica més de comoditat amb una habitació per nosaltres sols i bany a la habitació. El High Class Hostel és una Guest House molt recomanada en els foros de viatges i que aparentment té dues avantatges i per això l’hem escollit: la Mònica, la seva propietària, et ve a buscar a l’estació si li ho demanes (i això era important donat que arribem a les 4 del matí) i ella mateixa organitza l’excursió als monestirs de Bucovina que és el que es ve a fer en aquesta regió. A més, pensàvem que hi havia alguna habitació doble, però això finalment no ha estat així, de manera que hem tingut que compartir dormitori (de 4 places, cada llit, 15 euros) amb altres viatgers.

En fi, que ens ve a buscar la Mònica i ens porta a l’hostel on ens deixa dormint. Ens va de meravella perquè així podem dormir gairebé tres horetes.

IMG_0487

Patrauti

Pel matí, després de dinar (a l’hostel, hi ha cafè i te a qualsevol hora), ens dediquem a visitar la ciutat de Suceava, força lletja, però que presenta alguns punts d’interès: visitem el Monestir de Sant Joan el Nou, que forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat, juntament amb algunes de les esglésies que visitarem demà. Tot i que no és tant espectacular com les de Humor o Voronet, l’església d’aquest monestir ens serveix per obrir boca i començar a gaudir d’un estil espectacular i peculiar en arquitectura eclesiàstica. Les esglésies d’aquesta zona estan profusament decorades amb pintures murals tant a l’interior com a l’exterior. Són imatges de la vida de Crist, de la Verge Maria, calendaris amb els màrtir de l’església, judicis finals. A l’església del Monestir de Sant Joan el Nou hi estan fent missa, de manera que hi hem de tornar al cap d’un parell d’hores. Tant els frecs exteriors (els que es conserven) com els interior són ben bonics.

Visitem també altres esglésies, d’arquitectura ben similar a la del Monestir anterior, però sense la profusió pictòrica d’aquest. N’hi ha diverses a la ciutat. També visitem la Ciutadella a la qual hi arribem després d’una caminadeta enmig d’un refrescant bosc (avui la temperatura ha baixat i tot i que ens hem abrigat, fa una mica de fred). La Ciutadella va ser edificada a finals del segle XIV quan el voivoida Petru Musat va traslladat la capital de Moldàvia, de Siret a Suceava. És una fortificació amb un gran fos i una muralla, força interessant, però que està una mica atrotinada, donat que els otomans la van volar al passar per la ciutat. Era el 1675.

IMG_0454

Monestir de Sant Joan el Nou

IMG_0475

Sant Joan el Nou, cúpula

També ens acostem caminant fins al Monestir de Zamca, que prometia més del que finalment ens ofereix, doncs està tancat. Des d’un petit turó veiem les seves espectaculars runes: un monestir emmurallat construït el 1606 pels armenis, que s’havien refugiat a Moldàvia.

Des d’allà contractem un taxi. Per 35 Lei acordem que ens acosti fins al Monestir de Patrauti, que està a dotze quilòmetres, s’esperi a que fem la visita (mitja hora, li diem) i ens torni a Suceava. El Monestir de Patrauti és un dels més petits dels que formen el conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat. És però el més proper i gairebé mai hi arribem turistes. De fet, quan hi arribem està tancat i ens hem d’acostar fins la caseta on hi viu el monjo encarregat del Monestir perquè ens l’ensenyi. Ell mateix ens fa de guia turística en un excel.lent anglès. Tot i que al principi feia mala cara i semblava que ens obria de mala gana, finalment ens fa una visita molt entretinguda i podem gaudir dels fantàstics frescos de l’interior. És a més, el primer dels Monestirs que es va fundar en l’estil que després es faria recurrent i els on els frescos van suposar una autèntica revolució. Els frescos de la taula votiva, amb Esteve el Gran, la seva dona i el primogènit Bogdan i l’escena de la Cavalcada dels Sants Guerrers són espectaculars i ens anuncien el que demà veurem.

Ens ha anat passat la tarda i quan arribem a Suceava fem una mica el mandra abans d’anar a sopar al cèntric Pub Chagall, on també hi fan sopars. És ben bonic i hi ha força ambient, però la musica està baixa i hi ha força llum (no és el que entendríem per un pub a casa nostra). 1 sopa, 1 pizza, 1 truita de formatge i dues begudes ens costa 30 leis.

Anem a dormir aviat. A l’hostel, en contra del que caldria suposar hi domina la mitjana edat. Més aviat pocs joves. Fins i tot hi ha un parell d’alemanys que es deuen acostar als setanta. L’ambient és amable i assossegat.

HUMOR, VORONET, SUCEVITA I MOLDOVITA

IMG_0501

Monestir de Humor

Avui és un dels dies més esperats del viatge. Potser el que més. Toca visitar un d’aquells racons d’Europa que encara no s’han obert a la gran massa del turisme tot i tenir un valor extraordinari: la regió de Bucovina i els seus extraordinaris monestirs.

És molt difícil fer la visita per un mateix si no es disposa de cotxe propi, perquè les distàncies són grans i les comunicacions amb transport públic escasses en aquesta regió. A més val la pena contractar un guia per tal de que t’expliqui què s’amaga darrera de cada mural, darrera de cada fresc, no en va, no som pas experts en temes eclesiàstics (tot i que a còpia de veure esglésies anem reconeixent força escenes que es repeteixen, ja sigui als Monestirs de Meteora, a les esglésies de la Vall de Boí o als Monestirs de Bucovina.

Pensàvem contractar l’excursió a la Mònica, de l’hostel, però resulta que se li ha espatllat el cotxe, de manera que ella mateixa ens posa en contacte amb en Cipriano, un excel.lent guia, recomanat a la guia Lonely Planet (com ell mateix ens fa saber) que per 100 leis cadascú, o sigui, uns 30 euros en portarà pels monestirs més representatius de la zona. Hi anem la Isa, jo mateix, i un americà d’uns cinquanta anys, que per les preguntes que fa, si nosaltres no en sabem massa de la vida de Crist, ell n’hi n’havia sentit a parlar.

IMG_0497

Monestir de Humor, per fora

IMG_0496

Humor

IMG_0506

Mare de Déu, a Humor

Sortim a les nou del matí i tornem passades les cinc de la tarda. M’estalviaré detallar cadascun dels monestirs que vam visitar, que per aquest ordre van ser el de Humor, el de Voronet, el de Moldovita i el de Sucevita, aquests dos últims després de dinar. El que sí que diré, és que feia un temps esplèndid i que ha estat una de les jornades més memorables que recordo en els nostres viatges, a l’alçada dels dies que vam descobrir Palenque a Mèxic, Abu Simbel a Egipte, la Gran Muralla a la Xina o el Taj Mahal a la Índia. Òbviament, la monumentalitat és molt menor que qualsevol dels esmentats, però l’espectacularitat de les pintures murals que voltegen cadascun dels murs exteriors d’aquest monestirs junt a l’extraordinària vitalitat dels frescs que hi ha pintats a l’interior, i unit a la meravellosa sensació de tranquilitat, fa que aquesta jornada d’avui hagi estat inoblidable.

És impossible dir quin dels monestirs (3 L l’entrada a cadascun) és el més bonic, tots tenen el seu encant i curiosament el seu color predominant. Així, si a Sucevita predomina el verd, a Voronet ho fa el blau. Hi ha escenes de l’antic testament (el tema del judici final és recurrent i també trobem, al menys dues vegades, l’arbre de Jessé) i del nou testament (moltes imatges de la passió de Crist i de la vida dels Sants i Màrtirs –en forma de calendaris-. També hi ha escenes que uneixen la religió i les conquestes militars (l’assetjament de Constantinobla és també molt recurrent). Molt color en aquesta autèntica història pintada del Cristianisme. A més, les explicacions d’en Cipriano han estat perfectes, donant-nos una lliço darrera una altre d’art, història i religió. Per cert, que els monestirs són ben vius, i la majoria, regentats per comunitats de monges.

IMG_0014

Monestir de Voronet, Judici Final

IMG_0020

Monestir de Voronet

IMG_0001

Monestir de Voronet

IMG_0008

Monestir de Voronet, imatge interior

IMG_0025

Monestir de Moldovita

IMG_0024

Frescos a Moldovita

IMG_0026

Exterior de Moldovita

IMG_0052

Monestir de Sucevita

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: